Ricardo Melchor naixqué el 2 de juny de 1917 a Gilet. Fill de Ricardo Melchor Mestre de família terratinent i arrendatària i Salvadora Climent Llopis, també de família propietària dedicada al mon del cultiu. Va ser el segon de quatre germans: la seua germana major era Salvadora i els seus germans menors Vicent i Conxeta.
Als dos anys es contagià de la enfermetat de la poliomielitis, concretament de la pòlio espinal que és la forma més comuna caracteritzada per una paràlisi asimètrica que li afectà a les cames. Fruit d’aquell succés va vore negre el seu futur ja que li impedia poder treballar als oficis de regentava la família. Des de llavors quedà postrat a una cadira de rodes. Ricardo sempre va ser una persona inquieta i ja de jove destacava per la seua estima a la música. Ell, volia cursar la docència i ser mestre d’ensenyança però les lleis d’aquella època no permetien a una persona amb minusvalia oficialiçar-se com a tal. Va ser autodidacta. Al començament de la Guerra Civil les escoles de Gilet es quedaren sense mestres i Ricardo amb 19 anys amb l’ajuda de l’alguacil Francisco Puig Martínez impartiren classes durant aquell temps difícil.
Una volta acabada la guerra es formà com a músic al conservatori de música de Valencia amb el reconegut mestre Manuel Palau Boix qui va ser premiat el 1925 amb el premi nacional de música i conegut per compondre entre altres obres el Misteri d’Elx.
A final dels anys 40 es presentà per a ser mestre de Banda a títol lliure amb bons resultats. Va ser llavors, quan va juntar a antics musics de la anterior banda de música per formar-ne una nova. Li oferiren dirigir bandes de tota espanya com es el cas de Antas de Ulla a la província de Lugo l’any 1947 però mai va voler anar-se’n de Gilet.
Una de les seues obstinacions era la de formar als músics. Donava classes de solfeig a tot el mon que volia de forma altruista. També aprofitava l’estiu per donar repàs als xiquets a un Era propietat de la família al barri del Ventorrillo. Avui dit carrer es el nomenat com carrer del music Ricardo Melchor.
En els anys 50 i 60 va ser l’època més esplendorosa. Era molt megalòman i avançat a la seua època. Tenia un tocadiscos que deixava als veïns per a sentir música i va ser dels primers també en tindre un projector de cine. Es va aficionar molt amb la nova música que venia de terres americanes.
Una volta consolidada ja la banda on feien molts concerts i actuacions, va fundar junt a altres musics el grup Estrellas del Jazz. Va ser un dels pioners de la comarca en tocar peces de Rock and Roll i altres gèneres amb la veu del cantant saguntí Pepe Bota, el Frank Sinatra espanyol com li agradava que li digueren.
L’any 1956 es va casar amb Bernarda Sánchez Serrano natural de El Jardín (Albacete) qui va vindre anys arrere a viure a Gilet amb la seua família. Tingueren dos fills: Ricardo i Maria Bernarda.
Fruit de l’època ho es també la Banda de Cornetes que va fundar amb altres musics i veïns del poble. Actuant a pobles lindants com Segart. La banda de música també va participar molts anys a les falles de Valencia a la falla Murillo-Palomar. Ricardo encara que no podia caminar per la seua enfermetat, tenia una cadira de rodes preparada amb uns pedals a la altura de les mans per poder anar acompanyant la seua banda i fer una vida agitada com la que tenia
Junt a la seua dona muntaren un quiosquet al carrer començament del carrer de Sant Antoni junt a la plaça. Allí Ricardo tenia varies ocupacions. Va ser corresponsal del diari Levante. També ho va ser del banc de Bilbao. Col·laborava a la asseguradora de decessos La Preventiva y a Caja Hispana de Prevención. També tenia la llicencia de venta de Quinieles i amb tot açò encara tenia temps per donar classes de piano i música.
Tenia una editora pròpia nomenada Ediciones Rimelcli on venia composicions seues per a piano i banda. Sempre portava una llibreta de pentagrames on plasmar les melodies que li venien al cap i va editar varios pasodobles. S’estima que pot haver composat al voltant de cinquanta obres des de pasodobles passant per tangos, rumbes, swings, i marxes de tot tipus. Destaquen obres com un pasodoble dedicat a Gilet i Divina Estrella, una marxa de processó dedicada a la Verge de l`Estrella de Gilet. També hi ha destacar una marxa mora nomenada Shara. El més conegut es Mujeres de España però també te marxes de diana i processó per a tocar a les bandes de cornetes. Les seues marxes encara sonen a les matinades dels pobles en festes com son Aurora Feliz i Alegre Alborada.
Va morir el 17 d’abril de 1975 als 57 anys per un parada cardíaca.